Elizabeth’s Weblog

L’ojectiu d’aquests comentaris no es mostrar cap opinió o orientació politica. No te ànim de influr en les creencies de ningú i molt menys imposar-ne de noves. Pero, l’única paraula amb la que podem definir la conferència d’avui es: decepció. D’acord, l’única no, sempre es poden afegir coses com demagògia, poca preparació, massa protocol, molt vosté i poca resposta. N’hi ha masses i no hem ve al cap alguna que sigui bona, o almenys, positiva. Segurament n’hi haura algu que en trobarà alguna, potser per resposta a certes creences o simpatitazacions, pero jo no. D’acord, no hi ha cap simpatització, res que hem pugui fer buscar, després de la xerrada, un fil de llum.
Així com deia que ahir la valentia del candidat havia estat honorable, avui, la gran decepció ha estat la poca preparació de la canditata. Nosaltres, que som estudiasnts de dret, segurament, l’unic que podem treure de la política actual es l’oratòria, ja que la resta es ple de mentides, falses promeses, critiques, demagogia innecesaria, nacionalisme en excés i plers del parlament amb 100 diputats. Aquesta vegada ni oratòria. Demagògia si que n’hem tret, i molta: el repàs a l’estat econòmic del pais s’ha convertit en un llistat d’errors del govern socialista, de Zapatero, del PSOE, molts sinonims per una sola cosa. Poques dades i mal donades, poc fil de conversa, massa lecutra, poca comunicació públic-candidata. La crítica voraç al govern Zapatero s’ha basta en el seus errors, en el fracàs amb ETA, el fracàs de l’ave etc…Sincrament, els tampoc havien conseguit gaires coses.
La queixa generalitzada del partit era que el president actual havia desaprofitat les bones condicions, el camp perfectament llaurat que ella havien deixat, “el milagro español” la receta española”, si si, i totel que volgueu.
Poc sobre inmigració, poc sobre medi ambient, una conferència poc social. Recicla ha pasat de ser d’esquerres a un dels exiso del partit en pocs segons, les preguntes han deixat de ser preguntes per convertirse en simples veus parlant a l’infinit.
La confererenciant ha vingut confiada de que aquell teritori, per les mateixes raons d’ahir, estava de part seva, era fàcil i no l’hi costaria gent convècer a nois i noies de 19 anys sobre el seu programa, creien que a casa ja hi havia feina previa. Pero s’equivocaba. Hem vist un politic massa sobresegur, que no s’a preparat la seva feina, cosa que, a molts, ens ha indignat profundament.
Si Europa es important, encara ho es mes tenir, per ejemple un tren amb berlin o copenhagen, si europa es important encara ho es mes l’ensenyament en angles i no en castella (com cert vidio publicat), si europa es important l’ave es una perdua de tems, i si hi ha dependencia energeitca i crisis econòmica, bombejar i fer la guerra a un pais pobre es una inconguencia

Les impresions han estat, segurament, contradictories, diferents, asèptiques o directamen ” a mi aquesta xerrada no hem diu res”. Els verds, es d’iniciativa, els comunistes si voleu, han inagurat les xerrades dels candidats a ESADE. Aquestes conferencies son, pel que es veu, una practica bastan frequent cada any que s’aproximen eleccions.
Sobre Joan Herrera poc a dir: per alguns massa jove, per altres massa verd i per els que valorem la feina, un bon treballador, a jutjar per l’expedient que ha recitat el conductor de la conferència. La veritat es que ha sabuen entrontarse a les preguntes dels estudiants i ha combatit un “no le improta verdad que le hable en español” amb un: “no et sap greu oi que et contesti en català” (ESADE sempre sera aixi…)
He sortit am la impresisó de que mai en la meva vida havia sentit tantes dades, percentatges, xifres, comparacions europees i finlandeses i un llarg etcètera…dades interessants, segurament. Dic segurament perque algunes s han dit tan ràpid que han esta pràcticament incomprensibles i altres comprarant conceptes que no tots enteniem.
Hem vist un intent, bastan aconseguit, de centrarse en l’àmbit economic i social del partit, intentant desperadament “no avançarse en programa” i mossegantse la llengua de tant en quan. La conferencia donava a entendre programes idilics d’ilusions pracicament impossibles, basaddes en medi ambien, inversio social, en l’acceptació de tot un parlament d’una llei que ha fet un partit amb un o dos escons. Aquesta es l’ànima de la democràcia, pero, siguem sincers, no sempre s’aconsegueix. Hem sortit amb la impresió de que Espanua i Catalunya, sense la seva ajuda, se sumira en un canvi climatic aboslutament irreversible i perillos, que els peus de ciment ens duran a una crisi economica si no hi ha la seva intevenció màgica. Res diferent del que epero ens diguin els altres partits.
La coferència ha estat breu cuantitativament, pero per molts una mica llarga. El torn de preguntes s’ha convertit en un desplegament de qualitats que haurien de ser frequents en bons advocats: retorica, vocabulari, oratoria. Referències historiques i poetiques an omplert les preguntes i tambe inquietuds propies i que han pasat per la ment de molts: podra un partit amb un o dos escons al congres dels diputats aconseguir tot aixo tan idilic? com pot se que es consideri un ple del parlamen una sessió am 100 escons?
S’ha esforçat al màxim per no repetir termes com: els que tenen/consumeixen mes han de pagar mes, conscient, suposu de l’ambien on estava, conscien de que potser (m’exculeixo de qualsevol opinió politica) la seva confernecia era la menys esperada de totes, potser perque no estava en el lloc adecuat, potser perque esade no acada d’aconseguir se un espai de diàleg otlerant amb totes les postures, i no per orientacios poltiiques de porfesors, que son totes molt variades, sino per característiques socials de la gent que hi conviu. Segurament el que acabo d’escriure cau reiterdament en topics i no respon a la realitat; potser els comentaris qeu se sentien a la sortida i a la entrada els he mal entes, o n he sentit mes dels que hi havia. Totes les opinions son perfectament respectables, pero, tot s’ha de dir, el candidat ha fet un sincer acte de valentia, fent campanya en un lloc on sabia del segur que no hi tenia gaire a guanyar, pero tampoc res a perdre.
Espero que tingui ganes i temps d’escriure una breu impresio de les conferencies

Intento, es mes, la meva vida sencera es un esforç inhuma per poder ser puntual i fer totes les coses que hem proposo. Hem costa, pero aconsegueixo agafar el tren que toca (ara ja arribant minuts avanç i tot), estar a l’hora quan quedo i tenir els apunts mes o menys al dia. Pero tinc, i sempre tindré dues coses pendents: el gimnàs, que sincerament, estic tant deseperada que no se que fare, i el blog. La veritat, es uclpa vostre, bé, dels pocs que comenteu no sino de la majoria muda.
Aixo va començar com una intenció de recopilar el nostre primer any d’universitat, d’erasmus (fictici o real), el primer any de majoria d’edat, les primeres eleccions i etc etc etc…com no, no ha funcionat i entre que jo escric poc i no tinc ningu que vulgui fer algun comentari doncs…
Després de culpar-vos de que no actualitzi i de que a vegades arribi tard als llocs, he de desitjar-vos el bon any nou i tot aixo.f
Feliç 2008, que els reis us hagin dut motles coses i que la uni no hagi sigut tant pesada com esperáveu.

Una mica de mi? Be, aquest cap de setmana ha estat “el cap de setmana de lálbum de la carlota”, perque m’he deicat a contruir el regal del seu primer aniversari. Ha sigut el cap de setmana de tornar a veure’t o veure’l o com vulgeu,en tenia ganes de veritat.El cap de setmana de descobrir que Zipi y Zape tambe es porten malament (el primer cangur de molts molts que s’han portat malament i aixo s’els hi perdona) i que la meva orella te una alta tolerància a la veu “aguda”. I també, gràcies a una bola-del-mon-que-parla-i-mira-elisabet-que-fa, que van dur els reis al gran, de descobrri que : “La antertida es el unico continente del mundo donde no crecen las calabazas”

La uni va bastant be, les he aprobat totes cosa que hem fa molta ilusio, pero que alhora significa que podria haver tret millors notes, com sempre, la meva mania d’autosuperarme. Que hi farem.

Be, dema es dilluns i be algun candidato a la uni a esplicarnos perque l’hem de votar a ell i no el que be el dimarts, aixi que vaig a prepararme psicologicament per aixo. Segons alguns dema benen: “los comunistas esos”, segons altres: “els que ens portaran capa la llibertat” i segons alguns més: “l’única opció d’allunyar-nos del del bigoti”. Les opinions són lliures i per a gustos, colors (encara que el meu TdR ho contradigui)

xxxxxxxx