Elizabeth’s Weblog

Intento, es mes, la meva vida sencera es un esforç inhuma per poder ser puntual i fer totes les coses que hem proposo. Hem costa, pero aconsegueixo agafar el tren que toca (ara ja arribant minuts avanç i tot), estar a l’hora quan quedo i tenir els apunts mes o menys al dia. Pero tinc, i sempre tindré dues coses pendents: el gimnàs, que sincerament, estic tant deseperada que no se que fare, i el blog. La veritat, es uclpa vostre, bé, dels pocs que comenteu no sino de la majoria muda.
Aixo va començar com una intenció de recopilar el nostre primer any d’universitat, d’erasmus (fictici o real), el primer any de majoria d’edat, les primeres eleccions i etc etc etc…com no, no ha funcionat i entre que jo escric poc i no tinc ningu que vulgui fer algun comentari doncs…
Després de culpar-vos de que no actualitzi i de que a vegades arribi tard als llocs, he de desitjar-vos el bon any nou i tot aixo.f
Feliç 2008, que els reis us hagin dut motles coses i que la uni no hagi sigut tant pesada com esperáveu.

Una mica de mi? Be, aquest cap de setmana ha estat “el cap de setmana de lálbum de la carlota”, perque m’he deicat a contruir el regal del seu primer aniversari. Ha sigut el cap de setmana de tornar a veure’t o veure’l o com vulgeu,en tenia ganes de veritat.El cap de setmana de descobrir que Zipi y Zape tambe es porten malament (el primer cangur de molts molts que s’han portat malament i aixo s’els hi perdona) i que la meva orella te una alta tolerància a la veu “aguda”. I també, gràcies a una bola-del-mon-que-parla-i-mira-elisabet-que-fa, que van dur els reis al gran, de descobrri que : “La antertida es el unico continente del mundo donde no crecen las calabazas”

La uni va bastant be, les he aprobat totes cosa que hem fa molta ilusio, pero que alhora significa que podria haver tret millors notes, com sempre, la meva mania d’autosuperarme. Que hi farem.

Be, dema es dilluns i be algun candidato a la uni a esplicarnos perque l’hem de votar a ell i no el que be el dimarts, aixi que vaig a prepararme psicologicament per aixo. Segons alguns dema benen: “los comunistas esos”, segons altres: “els que ens portaran capa la llibertat” i segons alguns més: “l’única opció d’allunyar-nos del del bigoti”. Les opinions són lliures i per a gustos, colors (encara que el meu TdR ho contradigui)

xxxxxxxx