Elizabeth’s Weblog

Les impresions han estat, segurament, contradictories, diferents, asèptiques o directamen ” a mi aquesta xerrada no hem diu res”. Els verds, es d’iniciativa, els comunistes si voleu, han inagurat les xerrades dels candidats a ESADE. Aquestes conferencies son, pel que es veu, una practica bastan frequent cada any que s’aproximen eleccions.
Sobre Joan Herrera poc a dir: per alguns massa jove, per altres massa verd i per els que valorem la feina, un bon treballador, a jutjar per l’expedient que ha recitat el conductor de la conferència. La veritat es que ha sabuen entrontarse a les preguntes dels estudiants i ha combatit un “no le improta verdad que le hable en español” amb un: “no et sap greu oi que et contesti en català” (ESADE sempre sera aixi…)
He sortit am la impresisó de que mai en la meva vida havia sentit tantes dades, percentatges, xifres, comparacions europees i finlandeses i un llarg etcètera…dades interessants, segurament. Dic segurament perque algunes s han dit tan ràpid que han esta pràcticament incomprensibles i altres comprarant conceptes que no tots enteniem.
Hem vist un intent, bastan aconseguit, de centrarse en l’àmbit economic i social del partit, intentant desperadament “no avançarse en programa” i mossegantse la llengua de tant en quan. La conferencia donava a entendre programes idilics d’ilusions pracicament impossibles, basaddes en medi ambien, inversio social, en l’acceptació de tot un parlament d’una llei que ha fet un partit amb un o dos escons. Aquesta es l’ànima de la democràcia, pero, siguem sincers, no sempre s’aconsegueix. Hem sortit amb la impresió de que Espanua i Catalunya, sense la seva ajuda, se sumira en un canvi climatic aboslutament irreversible i perillos, que els peus de ciment ens duran a una crisi economica si no hi ha la seva intevenció màgica. Res diferent del que epero ens diguin els altres partits.
La coferència ha estat breu cuantitativament, pero per molts una mica llarga. El torn de preguntes s’ha convertit en un desplegament de qualitats que haurien de ser frequents en bons advocats: retorica, vocabulari, oratoria. Referències historiques i poetiques an omplert les preguntes i tambe inquietuds propies i que han pasat per la ment de molts: podra un partit amb un o dos escons al congres dels diputats aconseguir tot aixo tan idilic? com pot se que es consideri un ple del parlamen una sessió am 100 escons?
S’ha esforçat al màxim per no repetir termes com: els que tenen/consumeixen mes han de pagar mes, conscient, suposu de l’ambien on estava, conscien de que potser (m’exculeixo de qualsevol opinió politica) la seva confernecia era la menys esperada de totes, potser perque no estava en el lloc adecuat, potser perque esade no acada d’aconseguir se un espai de diàleg otlerant amb totes les postures, i no per orientacios poltiiques de porfesors, que son totes molt variades, sino per característiques socials de la gent que hi conviu. Segurament el que acabo d’escriure cau reiterdament en topics i no respon a la realitat; potser els comentaris qeu se sentien a la sortida i a la entrada els he mal entes, o n he sentit mes dels que hi havia. Totes les opinions son perfectament respectables, pero, tot s’ha de dir, el candidat ha fet un sincer acte de valentia, fent campanya en un lloc on sabia del segur que no hi tenia gaire a guanyar, pero tampoc res a perdre.
Espero que tingui ganes i temps d’escriure una breu impresio de les conferencies