L’ojectiu d’aquests comentaris no es mostrar cap opinió o orientació politica. No te ànim de influr en les creencies de ningú i molt menys imposar-ne de noves. Pero, l’única paraula amb la que podem definir la conferència d’avui es: decepció. D’acord, l’única no, sempre es poden afegir coses com demagògia, poca preparació, massa protocol, molt vosté i poca resposta. N’hi ha masses i no hem ve al cap alguna que sigui bona, o almenys, positiva. Segurament n’hi haura algu que en trobarà alguna, potser per resposta a certes creences o simpatitazacions, pero jo no. D’acord, no hi ha cap simpatització, res que hem pugui fer buscar, després de la xerrada, un fil de llum.
Així com deia que ahir la valentia del candidat havia estat honorable, avui, la gran decepció ha estat la poca preparació de la canditata. Nosaltres, que som estudiasnts de dret, segurament, l’unic que podem treure de la política actual es l’oratòria, ja que la resta es ple de mentides, falses promeses, critiques, demagogia innecesaria, nacionalisme en excés i plers del parlament amb 100 diputats. Aquesta vegada ni oratòria. Demagògia si que n’hem tret, i molta: el repàs a l’estat econòmic del pais s’ha convertit en un llistat d’errors del govern socialista, de Zapatero, del PSOE, molts sinonims per una sola cosa. Poques dades i mal donades, poc fil de conversa, massa lecutra, poca comunicació públic-candidata. La crítica voraç al govern Zapatero s’ha basta en el seus errors, en el fracàs amb ETA, el fracàs de l’ave etc…Sincrament, els tampoc havien conseguit gaires coses.
La queixa generalitzada del partit era que el president actual havia desaprofitat les bones condicions, el camp perfectament llaurat que ella havien deixat, “el milagro español” la receta española”, si si, i totel que volgueu.
Poc sobre inmigració, poc sobre medi ambient, una conferència poc social. Recicla ha pasat de ser d’esquerres a un dels exiso del partit en pocs segons, les preguntes han deixat de ser preguntes per convertirse en simples veus parlant a l’infinit.
La confererenciant ha vingut confiada de que aquell teritori, per les mateixes raons d’ahir, estava de part seva, era fàcil i no l’hi costaria gent convècer a nois i noies de 19 anys sobre el seu programa, creien que a casa ja hi havia feina previa. Pero s’equivocaba. Hem vist un politic massa sobresegur, que no s’a preparat la seva feina, cosa que, a molts, ens ha indignat profundament.
Si Europa es important, encara ho es mes tenir, per ejemple un tren amb berlin o copenhagen, si europa es important encara ho es mes l’ensenyament en angles i no en castella (com cert vidio publicat), si europa es important l’ave es una perdua de tems, i si hi ha dependencia energeitca i crisis econòmica, bombejar i fer la guerra a un pais pobre es una inconguencia

Les impresions han estat, segurament, contradictories, diferents, asèptiques o directamen ” a mi aquesta xerrada no hem diu res”. Els verds, es d’iniciativa, els comunistes si voleu, han inagurat les xerrades dels candidats a ESADE. Aquestes conferencies son, pel que es veu, una practica bastan frequent cada any que s’aproximen eleccions.
Sobre Joan Herrera poc a dir: per alguns massa jove, per altres massa verd i per els que valorem la feina, un bon treballador, a jutjar per l’expedient que ha recitat el conductor de la conferència. La veritat es que ha sabuen entrontarse a les preguntes dels estudiants i ha combatit un “no le improta verdad que le hable en español” amb un: “no et sap greu oi que et contesti en català” (ESADE sempre sera aixi…)
He sortit am la impresisó de que mai en la meva vida havia sentit tantes dades, percentatges, xifres, comparacions europees i finlandeses i un llarg etcètera…dades interessants, segurament. Dic segurament perque algunes s han dit tan ràpid que han esta pràcticament incomprensibles i altres comprarant conceptes que no tots enteniem.
Hem vist un intent, bastan aconseguit, de centrarse en l’àmbit economic i social del partit, intentant desperadament “no avançarse en programa” i mossegantse la llengua de tant en quan. La conferencia donava a entendre programes idilics d’ilusions pracicament impossibles, basaddes en medi ambien, inversio social, en l’acceptació de tot un parlament d’una llei que ha fet un partit amb un o dos escons. Aquesta es l’ànima de la democràcia, pero, siguem sincers, no sempre s’aconsegueix. Hem sortit amb la impresió de que Espanua i Catalunya, sense la seva ajuda, se sumira en un canvi climatic aboslutament irreversible i perillos, que els peus de ciment ens duran a una crisi economica si no hi ha la seva intevenció màgica. Res diferent del que epero ens diguin els altres partits.
La coferència ha estat breu cuantitativament, pero per molts una mica llarga. El torn de preguntes s’ha convertit en un desplegament de qualitats que haurien de ser frequents en bons advocats: retorica, vocabulari, oratoria. Referències historiques i poetiques an omplert les preguntes i tambe inquietuds propies i que han pasat per la ment de molts: podra un partit amb un o dos escons al congres dels diputats aconseguir tot aixo tan idilic? com pot se que es consideri un ple del parlamen una sessió am 100 escons?
S’ha esforçat al màxim per no repetir termes com: els que tenen/consumeixen mes han de pagar mes, conscient, suposu de l’ambien on estava, conscien de que potser (m’exculeixo de qualsevol opinió politica) la seva confernecia era la menys esperada de totes, potser perque no estava en el lloc adecuat, potser perque esade no acada d’aconseguir se un espai de diàleg otlerant amb totes les postures, i no per orientacios poltiiques de porfesors, que son totes molt variades, sino per característiques socials de la gent que hi conviu. Segurament el que acabo d’escriure cau reiterdament en topics i no respon a la realitat; potser els comentaris qeu se sentien a la sortida i a la entrada els he mal entes, o n he sentit mes dels que hi havia. Totes les opinions son perfectament respectables, pero, tot s’ha de dir, el candidat ha fet un sincer acte de valentia, fent campanya en un lloc on sabia del segur que no hi tenia gaire a guanyar, pero tampoc res a perdre.
Espero que tingui ganes i temps d’escriure una breu impresio de les conferencies

Intento, es mes, la meva vida sencera es un esforç inhuma per poder ser puntual i fer totes les coses que hem proposo. Hem costa, pero aconsegueixo agafar el tren que toca (ara ja arribant minuts avanç i tot), estar a l’hora quan quedo i tenir els apunts mes o menys al dia. Pero tinc, i sempre tindré dues coses pendents: el gimnàs, que sincerament, estic tant deseperada que no se que fare, i el blog. La veritat, es uclpa vostre, bé, dels pocs que comenteu no sino de la majoria muda.
Aixo va començar com una intenció de recopilar el nostre primer any d’universitat, d’erasmus (fictici o real), el primer any de majoria d’edat, les primeres eleccions i etc etc etc…com no, no ha funcionat i entre que jo escric poc i no tinc ningu que vulgui fer algun comentari doncs…
Després de culpar-vos de que no actualitzi i de que a vegades arribi tard als llocs, he de desitjar-vos el bon any nou i tot aixo.f
Feliç 2008, que els reis us hagin dut motles coses i que la uni no hagi sigut tant pesada com esperáveu.

Una mica de mi? Be, aquest cap de setmana ha estat “el cap de setmana de lálbum de la carlota”, perque m’he deicat a contruir el regal del seu primer aniversari. Ha sigut el cap de setmana de tornar a veure’t o veure’l o com vulgeu,en tenia ganes de veritat.El cap de setmana de descobrir que Zipi y Zape tambe es porten malament (el primer cangur de molts molts que s’han portat malament i aixo s’els hi perdona) i que la meva orella te una alta tolerància a la veu “aguda”. I també, gràcies a una bola-del-mon-que-parla-i-mira-elisabet-que-fa, que van dur els reis al gran, de descobrri que : “La antertida es el unico continente del mundo donde no crecen las calabazas”

La uni va bastant be, les he aprobat totes cosa que hem fa molta ilusio, pero que alhora significa que podria haver tret millors notes, com sempre, la meva mania d’autosuperarme. Que hi farem.

Be, dema es dilluns i be algun candidato a la uni a esplicarnos perque l’hem de votar a ell i no el que be el dimarts, aixi que vaig a prepararme psicologicament per aixo. Segons alguns dema benen: “los comunistas esos”, segons altres: “els que ens portaran capa la llibertat” i segons alguns més: “l’única opció d’allunyar-nos del del bigoti”. Les opinions són lliures i per a gustos, colors (encara que el meu TdR ho contradigui)

xxxxxxxx

I un dia ho vaig entendre, bé, m’ho vas explicar, pero de cop tot va cobrar sentit. Com pot ser que una cosa que fa tans anys que cantem, que escoltem, que intentem tocar amb la guitarra i de la que hem interioritzat fins i tot els acords…ni tant sols hem pensat en el que vol dir….
Boig per tu parla de la lluna

A la terra humida escric
nena estic boig per tu,
em passo els dies
esperant la nit.

Com et puc estimar
si de mi estàs tan lluny;
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat, boig per tu.

Quan no hi siguis al matí,
les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà avui.

Em quedaré atrapat
ebri d’aquesta llum
servil i acabat
boig per tu.

Sé molt bé que des d’aquest bar
jo no puc arribar on ets tu,
però dins la meva copa veig
reflexada la teva llum, me la beuré;
servil i acabat boig per tu.

If you can keep your head when all about you
Are losing theirs and blaming it on you,
If you can trust yourself when all men doubt you
But make allowance for their doubting too,
If you can wait and not be tired by waiting,
Or being lied about, don’t deal in lies,
Or being hated, don’t give way to hating,
And yet don’t look too good, nor talk too wise:
If you can dream–and not make dreams your master,
If you can think–and not make thoughts your aim;
If you can meet with Triumph and Disaster
And treat those two impostors just the same;
If you can bear to hear the truth you’ve spoken
Twisted by knaves to make a trap for fools,
Or watch the things you gave your life to, broken,
And stoop and build ‘em up with worn-out tools:

If you can make one heap of all your winnings
And risk it all on one turn of pitch-and-toss,
And lose, and start again at your beginnings
And never breath a word about your loss;
If you can force your heart and nerve and sinew
To serve your turn long after they are gone,
And so hold on when there is nothing in you
Except the Will which says to them: “Hold on!”

If you can talk with crowds and keep your virtue,
Or walk with kings–nor lose the common touch,
If neither foes nor loving friends can hurt you;
If all men count with you, but none too much,
If you can fill the unforgiving minute
With sixty seconds’ worth of distance run,
Yours is the Earth and everything that’s in it,
And–which is more–you’ll be a Man, my son!

Rudyard Kipling

Traducció al català:

Si…
Si pots mantenir el cap sobre les espatlles
quan uns altres el perden i te’n carreguen la seva culpa,
Si confies en tu mateix encara que tothom dubti de tu,
però tot i això tens en compte els dubtes aliens;
Si pots somiar i no fer-te esclau dels somnis;
Si pots pensar sense fer dels teus pensaments una meta;
Si topes amb Triomf i Derrota en el teu camí
i tractes de la mateixa manera a tots dos impostors,

Si pots fer un munt amb totes les teves victòries
Si pots llançar-les al capritx de l’atzar,
i perdre, i tornar a començar de cap i de nou
sense que et surti dels llavis una queixa;
Si assoleixes que el tremp i el cor et siguin fidel company
i resisteixes encara que et minvin les forces
amb l’única ajuda de la voluntat, que diu: “Endavant!”

Si pots parlar amb multituds matenint la virtut,
i si encara anant al costat dels reis conserves la senzillesa,
Si no et poden ferir ni amics ni enemics,
Si tothom et reclama i ningú et necessita;
Si pots omplir un implacable minut
amb seixanta segons de combat ferotge,
teva és la Terra i els seus fruits cobejats,
I, encara més: seràs un Home, fill meu.

La calle, las casas, las caras, la gente, los sueños pendientes, la lluvia, los fuertes, la guerra, las balas, los punks, los modernos, lo enfermo, lo que parece caduco pero es eterno, las fobias, las novias, las nuevas memorias, las partes perdidas de la historia, la gloria, China, internet, marihuana, Tijuana, las curas, el sueño, los sin techo, los sueños, ventajas, cuellos con joyas, alhajas, el cielo, miradas con rabia, Arabia, secretos famosos, poetas austeros, políticos, literatura sin freno, un niño que nace, el sol, la agonía, lo escrito, el futuro, la noche, la vida, las vidas…

Els diaris es reformen, i sembla que ara es quan els hem de mirar mes n?

xxxxxxxxxxx

Alex tens un morru k t el trepitjes, m agradaria qmnça x aki x remarca k fa com 10000 anys k e pusat aket post i tu va avui, k t has iluminat i saltes i dius: com k n actualitzes? pues alex, la meva resposta es: pues com k n qmentes? jajaja…buenu re s conya, k ia saps k m e preocupat x tu ultimamen

Akesta setmana sembla se la frase estreslla: primer el d civil, k cla, com dels seus 6 fills nu+ un a studiat dret ha pogut cumpruba k s la carrera mes facil (mmireu frases mittiques a www.patatabrava.com) i despres la de roma, que encara que el panero tardi ml ml a splik la historia i k a sobre avui n hagi vingut i purtem menus temari, va i ens ho vol pregunta tot…

pues buenu, renovu x reqrda k em d studia, i esperar i esperar…

us estimo!

Avui es un gran dia, tenim la carpeta, i el que es mes, als del marcial pons els hi han arribat els llibre de constitucional, no se si haura d’aelgrarmen o no ,pero avui mitja classe ha rebut el missatge.

Gran frase de me mare quan ha vis la carpeta:
M: Ahhhh…que es la URL?
Jo: Pues la Universitat Ramon Llull
M: A…i perque no us fan una carpeta per vosaltres? Amb lo que han tardat jo pensaba que seria diferent

I quanta rao tenen a vegades els pares…amb lo que han tardat almenus pudria teni el dobleg interior o nc…El cas es que tenim carpeta, que s’han acabat els folders i els carpesans guarrus i que buenu, almenus sabem on anem.

No gaires csoes a comenar, mes que re perque he d ana a fer civil,….

xxxxxxxx

La pregunta correcta, señor profesor, es como un jodido trozo que empezó con el tamaño de andorra sea ahora una assignatura con un libro immenso y con algun tema bastante aburrido. Sabemos que ese trozo de Andorra le gusta, supongo que podriamos llegarlo a entender si, de mayores, despues de haver acabado la carrera (seremos bastante mayores, aunque no lo suficiente en Roma…) llegamos a querer tanto a un tema como para dedicarle nuestra vida, para escribir libros sobre el, pero de momento le rogamos entienda que para nosotros es complicado entender el cariño al “tercio de andorra”. Yo a Andorra le tengo cariño, mucho, pero no a un terico del total, isno a un tercio de una calle. Arriesgandome a parecer superficial y mentalmente vacia le dire como adoro ese trozo, lleno de tiendas, de gente, de “batibull” que dicen los catalanes. A usted tambien le gustaria, creame, puede pasear arriba y abajo tanto tiempo como le de la gana y estoy segura de que nadie le va a decir nada si no usa usted chaqueta.

Pero no estavamos hablando de eso, estabamos hablando de una assignatura que ahora mismo se nos hace una montañoa, supongo que porque hasta que no terminemos la carrera o almenos algo mas que 10 dias de clase no sabremos la importancia de los romanos en el derecho, no sabremos que de ese tercio de Andorra, que luego se convirtio en 3/4 del territorio conocidio, y cabe decirlo, menos de 1/3 del territorio existente, no sabremos la importancia que ha tenido en lo que llamamos “nuestra carrera”.

Si tengo que decirle la verdad, esta vez me he decidido a estudiar, entender y interiorizar de una vez por todas la historia romana, pues lo intento alguna profesora en 2n de la eso, y no consiguio mucho, ya que sencillamente memorizamos, disparamos en el examen, y como ya sabe “materia examinada es materia olvidada” (aunque ya sabemos que en esta facultad es al reves, que los examenes no son…una palabra que nunca menale…excluyentes de materia o algo asi?). Tambien lo intento con un poco de mas exito un profesor en primero de bachillerato, que consiguio que me aprendiera de memoria el orden de los emperadores, aunque ahora se esta lijeramente borrando, olvidando…vamos a intentarlo: August Tiberi Caligula Claudi Nero Vespasia Tit Nerva Domicia…diria, en catalan, eso si, rimaba mas y servia mas para el examen…
Eso es lo unico que consiguio el profesor de latin de primero de bachillerato, a parte de unos cuantos resumenes y alguna rima de declinacion…y algun latinismo, es verdad, no vayamos a quitar merito al profesor. Pues bien, con este año me he propuesto aprendermela de una vez por todas, aunque sinceramente, no se si me queda otro remedio.

Supongo que aqui termina esta carta abierta. Despues de la clase del otro dia ahora mismo me hubiera encantado tener una secretaria y pioder ir dictando la carta caminando de ariba abajo de la habitacion, porque llueve, y me gusta ir de ventana a ventana. Le remarco que lleuve para que se entienda el motivo de esta carta.

Nos veremos, y espero sinceramente que este tercio de andorra crezca con nosotros, proque sino, la verdad, no se de donde ha salido ese libro y todos los demas de historia romana.

Segurament dos dies de universitat no son res comparat amb els 5 anys qu ens esperen de carrera, pero aquests dos, els dos ultims de la primera han posat dins nostre mes moments dels que pasaran en els proxims (ia no se quans, pero uns 10 quatrimestres i algun trimestre x ahi) trimestres i quatrimestres.

Titol: fa honor a aquets cap de setmana. Frase genial del professor d’economia, que algun dia va agafa a noseki per el coll…Referenit-se a que hem d’estudia cada dia, pero plenament conscient de que ens ho ha dit tothom, i per aixo “la unica diferencia, es que en mi caso es cierto”, cosa que es deuen creure tots els profes i que per tant suposa un espiral, perque es tan cert per el d’economia que per el de penal, la de romano, el de teoria de dret no xke tmpoc ha insistit tant, i pude tecnologias de la infroacion (lease informatica, pero en versio esade).

Tecnologias de la ifnormacion, curiosa asignatura, espeor sincerament que m’estalvii perdre temps am l excel, cla que per aixo ja tinc el pepe aixi que….jajajaaja…o l alex, aquest si que d’internet…jajajaj. Divendres es el dia que entrem mes dora, alguns encara beguts, altres acabantse el whiski i altres descobrint que llevarse a les 8 es una putada.Tecnologias de la informacion i economia. Suposo que al dia de dema, quan volguem se “buenos juristas” ens sera util saber com va la base de dades d’Aranzadi, i els proxims anys de carrera tambe.

En resum. que per se un buen jurista hem d estudia cada dia, saber informatica i bases de dades pero tambe hi ha d haver temps per tot, entre altres coses per els viatjes al marcial pons, a buscar llibres i a trobar-te mitja classe, aviam qui surt aquell dia etc…Tambe hi ha tems per Andorra al desembre, Florencia per semana santa i la vella Lola al juny, no Alex? Per cert…genial dinar l’altre dia! (solo con un cubito y sin limon, com el Pepe, amb dos glaçons..)

xxxxxxx

PD: Alex m has fallat, pensava que miraries si hem dignava a escriure algo….